Teatre

Tres pallasos de comunió, apallissats pels nen busquen la seva llibertat a través del joc. Les seves ments desequilibrades els porten a creure’s artistes d’ avantguarda enmig d’una performance o ecologistes als que la mare terra encomana la missió de salvar-la, mentre l’amor deixa la seva empremta.?En els seus cors de merengue sempre la mateixa cantarella..."Libre libre quiero ser, quiero ser, quiero ser libre".


Sevilla
Direcció: Frido Tostoi
Amb: Francisco Torres, Alejandro Peña y Serafin Zapico.

Torna "el cómico de los caminos"qui va ser “tuerto, sordo, manco, cojo... ...y sin un huevo”a explicar-nos les seves desventures. Aquest cop no tenint més membres que perdre. Ens explicarà la pitjor de les pèrdues que aquest “desdichado” còmic ha patit: de la pérdida de Apetito. (Apetito era un petit i entremaliat mico que l’acompanyava pels escenaris i camins). En aquesta, també, estrambòtica avenura coneixerà a personatges tan peculiars com Don Quijote de Navarra, o el seu escuder mut Inaxio Pantza,el simpàtic Husseim Ari, o malvats com Serapio Joso. L’humor, un altre cop, es fa protagonista en aquest “bululú”de cançons, màscares....

Pamplona
Idea, direcció i interpretació: Pablo del mundillo
Comèdia 65min.

Sofia i Encarna, dues velles que fa anys que comparteixen habitació en una residència per a la gent gran, viuen les seves vides amb absoluta normalitat, però també amb la secreta amargor de saber-se completament inútils per als altres, per als de fora.
Una reflexió profunda i irònica, amb grans dosis d’humor i de tendresa, sobre el que eufemísticament anomenem tercera edat.

Tarragona
Amb: Isabel Sans, Menuda Tapias, Pere Navarro i Cristina Casanova
Assessorament artístic: Oriol Grau
Tragicomèdia 70min.

Rebeldías posibles parla d’algú decent en un món indecent, enmig d’aquestes indecències que creiem que són normals. La sobrietat enfront la espectacularitat, la tenacitat enfront a la impaciència, l’idealisme enfront al pragmatisme. En fi, parla de tot allò que avui no val res. De tot allò que avui és considerat absurd i inútil, propi d’éssers mediocres i ingenus.

Madrid
Amb: María Antón, Frantxa Arraiza, José Melchor, Javier Pérez-Acebrón, Asu Rivero, José Sánchez
Comèdia 90min.

Sempre m'han agradat els cans. I les cusses. Som canera per naturalesa. Tenc un conte començat i no acabat mai d'un ca que vaig tenir als anys setanta. Li deien Foc. No vaig acabar mai el conte perquè no trobava el to, la veu, del gos. I és que els quissos i les quisses no són com els homes i les dones, encara que el Papa d'abans digués que també tenen animeta. Ànima no ho sé, si en tenen, però sí que tenen sentiments, mesclats amb instint: Amor, fòbies, alegries folles, penetes i coses d'aquestes. Tenen, cadascun i cadascuna, el seu caràcter, la seva idiosincràsia, la seva individualitat. Com tots els animals del món, inclosos els humans.
Na Blanqueta i na Mel són les meves amigues i he intentat fer-les parlar a elles. N'he fet una "transcripció aproximada"que esper i desig que vos agradi. Ah! Ca és gos, cussa és gossa i moix és gat! Ma Antònia Oliver.

Mallorca
Direcció: Pep Pascual- Assun Planas
Amb: Assun Planas, Maria Rotger
Durada: 60 min.

En un luxós pis de París, els Kampf tenen tot allò que poden comprar amb diners, excepte el més difícil, el reconeixement de l’alta societat francesa. Per poder-ho aconseguir preparen un gran ball per a dos-cents convidats. Però a Antoinette, la filla de catorze anys, no li està permés assistir-hi i observa amb amargor tots els preparatius. Ella troba que ha arribat el moment d’enfrontar-se a la seva mare i entrar en l’edat adulta. Amb un sol gest, breu i impulsiu, provocarà una situació absurda que culmina en un final tràgic i revelador.

Barcelona
Direcció: Teresa Sánchez
Amb: Mariona Anglada, Juanma Palacios, Teresa Sánchez i Amàlia Sancho
Músics: Gregori Ferré i Aleix Puig
Drama 65 min.