Programació Novembre 2008

Homenatge a Felipe García. Ballet español de Felipe García.

D’un ésser es pot dir que és, o el que és, el que introdueix els dos correlatius essència i substància, el camí, l’art, el valor.
Castañuelas, zapateaos...:”lo que diste de ti se convirtió en nuestra riqueza”.

CAMBRILS
Direcció i producció: Tato Romero
Ballarins: Jazmina i Ma José Sevillano, Vanesa Cortés, Tomás Jiménez, Tato Romero i José Ma Jiménez
Guitarra: Edu Sánchez.
Cante: Vanesa Cortés
Percussió: Tomás Jiménez.

En un luxós pis de París, els Kampf tenen tot allò que poden comprar amb diners, excepte el més difícil, el reconeixement de l’alta societat francesa. Per poder-ho aconseguir preparen un gran ball per a dos-cents convidats. Però a Antoinette, la filla de catorze anys, no li està permés assistir-hi i observa amb amargor tots els preparatius. Ella troba que ha arribat el moment d’enfrontar-se a la seva mare i entrar en l’edat adulta. Amb un sol gest, breu i impulsiu, provocarà una situació absurda que culmina en un final tràgic i revelador.

Barcelona
Direcció: Teresa Sánchez
Amb: Mariona Anglada, Juanma Palacios, Teresa Sánchez i Amàlia Sancho
Músics: Gregori Ferré i Aleix Puig
Drama 65 min.

Sempre m'han agradat els cans. I les cusses. Som canera per naturalesa. Tenc un conte començat i no acabat mai d'un ca que vaig tenir als anys setanta. Li deien Foc. No vaig acabar mai el conte perquè no trobava el to, la veu, del gos. I és que els quissos i les quisses no són com els homes i les dones, encara que el Papa d'abans digués que també tenen animeta. Ànima no ho sé, si en tenen, però sí que tenen sentiments, mesclats amb instint: Amor, fòbies, alegries folles, penetes i coses d'aquestes. Tenen, cadascun i cadascuna, el seu caràcter, la seva idiosincràsia, la seva individualitat. Com tots els animals del món, inclosos els humans.
Na Blanqueta i na Mel són les meves amigues i he intentat fer-les parlar a elles. N'he fet una "transcripció aproximada"que esper i desig que vos agradi. Ah! Ca és gos, cussa és gossa i moix és gat! Ma Antònia Oliver.

Mallorca
Direcció: Pep Pascual- Assun Planas
Amb: Assun Planas, Maria Rotger
Durada: 60 min.

Fa dues temporades ens va visitar acompanyada de Jana Hunter. Aquest cop viatja sola i avançarà les cançons d'un disc a punt de publicar-se i que succeirà a You sound, reflect (Acuarela, 2004). Fins que no escoltem les noves composicions no tindrem una referència objectiva, però segur que estan a l'alçada del disc anterior o molt per sobre. Diem això perquè qui l'ha vist sobre l'escenari als seus últims directes només en diu meravelles. Està en estat de gràcia. La que va ser pedra angular de Rodan, grup rock de culte als noranta, va passar al folk més intimista amb el duo Retsin i ara es mou en un punt indeterminat entre l'slowcore i el neocountry. Ella es considera tant una artista de soroll com una cantautora. A la prestatgeria dels discos la trobareu entre Sebadoh i Papa M. l7 €

EUA

Dejando huella significa: il·lusions, somnis.
L’espetacle representa les diferent formes de sentir el flamenc, a través de la seva força d’innovació; l’obertura a noves idees, treballant la puresa, la fusió i el desgarro de tots els seus palos.

Director: Kiko Moreno
Bailaoras: Sandra Tejada y Ines Rubio
Bailaor: Kiko Moreno
Percusión: Juan Corcobado
Toque y cante : Antonio Santiago El Nene
Guitarra : Giorgi Olshanesky
Cante y coro: Juan Corcobado.

Rebeldías posibles parla d’algú decent en un món indecent, enmig d’aquestes indecències que creiem que són normals. La sobrietat enfront la espectacularitat, la tenacitat enfront a la impaciència, l’idealisme enfront al pragmatisme. En fi, parla de tot allò que avui no val res. De tot allò que avui és considerat absurd i inútil, propi d’éssers mediocres i ingenus.

Madrid
Amb: María Antón, Frantxa Arraiza, José Melchor, Javier Pérez-Acebrón, Asu Rivero, José Sánchez
Comèdia 90min.

Sofia i Encarna, dues velles que fa anys que comparteixen habitació en una residència per a la gent gran, viuen les seves vides amb absoluta normalitat, però també amb la secreta amargor de saber-se completament inútils per als altres, per als de fora.
Una reflexió profunda i irònica, amb grans dosis d’humor i de tendresa, sobre el que eufemísticament anomenem tercera edat.

Tarragona
Amb: Isabel Sans, Menuda Tapias, Pere Navarro i Cristina Casanova
Assessorament artístic: Oriol Grau
Tragicomèdia 70min.

Espaldamaceta presenta el seu primer disc Madera i poca luz
“El comentari recurrent entre els que el veuen en viu és “pell de gallina”, i és que pocs cantautors amb guitarra de pal tan intensos s‘han vist per aquí, a un nivell d’emoció tipus Jeff Buckley o Elliott Smith, tot i que en el seu inconfusible estil”. Esteve Farrés (crític musical de Rockdelux). Espaldamaceta és ara mateix l’artista per descobrir. Sense trampa ni cartró, només amb la seva veu i una guitarra de nylon.
La Sala Trono inaugura els diumenges musicals amb la presentació d’aquest cantautor de la nostra ciutat que ens deixarà a tots amb la boca oberta.